La política de l'actriu en la transició a la modernitat: El cinema d'Anna Magnani i Roberto Rossellini
Publicades 2025-07-01
Paraules clau
- Anna Magnani,
- Roberto Rossellini,
- política de los actores,
- cine de parejas,
- teoría fílmica feminista
- star studies,
- cine moderno,
- maternidad ...Més
Com citar
Drets d'autor (c) 2025 L'Atalante. Revista d' estudis cinematogràfics

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Resum
Entre 1945 i 1950, el cinema de Roberto Rossellini experimenta un gir des de les fórmules estètiques del neorealisme cap a l’exploració del que més tard definiria la posada en escena del cinema de la modernitat. En aquest període, l’autor realitza el díptic fílmic L’amore (1948), significativament dedicat «a l’art d’Anna Magnani», la seva actriu protagonista. Llegir el naixement de la modernitat a través de les dinàmiques que estableix la trobada entre actriu i cineasta permet observar com en la interpretació de Magnani conflueixen els trets essencials d’un canvi de paradigma: la mirada del director com a substitut del partenaire masculí (Bergala, 1994), la pèrdua de la correspondència com a transgressió de la poètica clàssica (Bou, 2002), el detonant d’una construcció alternativa del subjecte femení (Pravadelli, 2006) i la imposició d’aquesta nova imatge com a epicentre de la representació (Font, 2001). A partir de l’anàlisi fílmica i de l’estudi de fonts historiogràfiques i biogràfiques, aquest treball proposa una revisió del paper de les actrius en l’evolució dels models cinematogràfics.
Descàrregues
Referències
- Agee, J. (1946). «Open city». The Nation, (23/05/1946). En P. Pistagnesi (ed.), Anna Magnani
- (p. 17). Roma: Fabbri.
- Anile, A., Giannice, M.A. (2010). La Guerra dei Vulcani. Rossellini, Magnani, Bergman. Storia di Cinema e d'Amore. Génova: Le Mani.
- Antonioni, M. (1990). Réflexions sur les acteurs (Écrits). París: Cahiers du Cinéma.
- Bazin, A., et al. (1972). La politique des auteurs. París: Champ Libre.
- Bergala, A. (1984). Le cinéma révélé. París: Cahiers du Cinéma.
- Bergala, A. (1994). Une érotique du filmage. Trafic, 11, 61-76.
- Bergala, A. (2005). L'invention de l'acteur moderne. Conferencia en el marco de los seminarios de la excepción del Café des Images y del CDN. Caen, Francia. Recuperado de: http://www.cineclubdecaen.com/evenement/exception04.htm [fecha de consulta: 5/7/2025].
- Bou, N. (1999). El trànsit entre classicisme i modernitat. Formats, Revista de Comunicació Audiovisual, 2, 1-8.
- Bou, N. (2002). Plano/Contraplano. De la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Barcelona: Biblioteca Nueva.
- Bou, N. (2015). La modernidad desde el clasicismo. El cuerpo de Marlene Dietrich en las películas de Josef Von Sternberg. L'Atalante. Revista de Estudios Cinematográficos, 19, 36-42. https://doi.org/10.63700/198.
- Brenez, N. (2013). Retos disciplinares, políticos y ontológicos del gesto: poética del actor. En F. Benavente y G. Salvadó (eds.), Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo (pp. 287-312). Barcelona: Intermedio.
- Brunette, P. (1996). Roberto Rossellini. Oakland: University of California Press.
- Brunette, P. (1985). Rossellini and the Cinematic Realism. Cinema Journal, 25(1), 34-49. https://doi.org/10.2307/1224838.
- Cantatore, L., Falzone, G. (eds.) (2001). La signora Magnani. Roma: Edilazio.
- Carnicé, M. (2023). L’Ultima Magnani. Maturità creativa e política dell’attrice nella miniserie TV Tre Donne. Fata Morgana. Quadrimestrale di Cinema e Visioni. Recuperado de: https://www.fatamorganaweb.it/la-maturita-creativa-e-politica-dellattrice-nella-miniserie-tv-tre-donne/ [Fecha de consulta: 7/7/2025].
- Carnicé, M. (2021a). Il gesto ribelle della femminiltà moderna. La performance di Anna Magnani nel periodo 1946-1950. Arabeschi, Rivista internazionale di studi su letteratura e visualità, 17. Recuperado de: http://www.arabeschi.it/13-il-gesto-ribelle-della-femminilit--moderna-la-performance-di-anna-magnani-nel-periodo-1946-50/ [Fecha de consulta: 7/7/2025].
- Carnicé, M. (2021b). Divismo, maturità e politica sessuale negli Hollywood film di Anna Magnani. Schermi. Storie e Culture Del Cinema e Dei Media in Italia, 6(10), 33–47. https://doi.org/10.54103/2532-2486/16462.
- Carnicé, M. (2015). ¿Quién soy yo? La política de la actriz Anna Magnani. L'Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 19, 43-50. https://doi.org/10.63700/219.
- Dagrada, E. (2005). Le varianti trasparenti. I film con Ingrid Bergman di Roberto Rossellini. Milán: Led.
- De Lucas, G. (2008). La representación cinematográfica de las lágrimas femeninas sobre el retrato de la actriz en el cine moderno. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
- Deleuze, G. (1985). La imagen-tiempo. Barcelona: Paidós
- De Marchis, M. (1996). Un matrimonio riuscito. Milán: Il Castoro.
- Delor, R. (2010). La muerte del hijo. En L. Borràs y R. Pinto (eds.), Metamorfosis del deseo. Seminario UB de Psicoanálisis, literatura y cine, (I) (pp. 101-118). Barcelona: Sehen/UOC.
- Dyer, R. (2001). Las estrellas cinematográficas. Historia, ideología, estética. Barcelona: Paidós.
- Font, D. (2001). Masculin/Féminin. Apuntes sobre el cuerpo del actor moderno. Formats. Revista de Comunicació Audiovisual, 3, 1-12. Recuperado de: http://www.iua.upf.es/formats/formats3/fon_e.htm
- Gallagher, T. (1998). The Adventures of Roberto Rossellini. His Life and Films. Nueva York: Da Capo Press.
- Grignaffini, G. (2002). Racconti di rinascita. G. Grignaffini, La scena Madre (pp. 257-293). Bolonia: Bologna University Press.
- Hochkofler, M. (1984). Anna Magnani. Roma: Gremese.
- Hochkofler, M. (2013). Anna Magnani. La biografia. Milano: Bulzoni.
- Jandelli, C. (2007). Breve storia del divismo cinematografico. Roma: Marsilio.
- Lerner, G. (1988). Magnani. En P. Pistagnesi (ed.), Anna Magnani (pp. 37-38). Roma: Fabbri.
- Montanelli, I. (2001). La Magnani (Corriere della Sera, 15/1/1950). En L. Cantatore y G. Falzone (eds.) (2001), La signora Magnani (pp. 15-18). Roma: Edilazio.
- Moullet, L. (1993). Politique des acteurs. París: Cahiers du Cinéma.
- Morreale, E. (2011). Così piangevano. Il cinema melò nell'Italia degli anni Cinquanta. Roma: Donzelli.
- Pistagnesi, P. (ed.) (1988). Anna Magnani. Milano: Fabbri.
- Pitassio, F. (2003). Attore/Divo. Milán: Il castoro.
- Pravadelli, V. (2015). Le donne del cinema. Dive, registe, spettatrici. Roma: Laterza.
- Siehlohr, U. (2000). Heroines Without Heroes. Reconstructing Female and National Identities in European Cinema, 1945-51. Women Make Cinema. Nueva York: Bloomsbury.
- Roncoroni, S. (2006). La storia di Roma città aperta. Bologna: Le Mani.
- Rossellini, R. (Director). (1948). L’amore. [Película]. Produzioni Cinematografiche Internazionali.
- Rossellini, R., Roncoroni, S. (eds.) (1987). Quasi un'autobiografia. Milán: Mondadori.
- Rossellini, R. (2006a). Il mio metodo: scritti e interviste. Roma: Marsilio.
- Rossellini, I. (2006b). Nel nome del padre, della figlia e degli spiriti santi. Un ricordo di Roberto Rossellini. Roma: Contrasto.
- Sadoul, G. (1961). Histoire du cinéma mondial. París: Falmmarion.
- Sorgi, M. (2010). Le amanti del vulcano: Bergman, Magnani, Rossellini: un triangolo di passioni nell’Italia del dopoguerra. Milán: Rizzoli.
- Vaccarella, C., Vaccarella L. (2003). Anna Magnani: Quattro Storie americane. Roma: Nuova arnica editrice.
- Vermorcken, C. (Directora) (1979). Io sono Anna Magnani. [Documental]. Pierre Films.