Tintin o el traçat difícil: un viatge accidentat al mainstream del cinema

Resum

L’ èxit de Tintín com una de las grans figures del còmic del segle XX es degut, principalment, a dues raons. Una, la seua constant metamorfosi: d’un personatge de connotacions feixistes i colonialistes a un aventurer amb l’humanisme  i la denuncia de la injustícia per estendard. Dos, el senzill però eficaç estil d’Hergé, caracteritzat per una depuració de la vinyeta d’elements prescindibles per al relat, així com per la seua  intuïció per expressar el moviment i l’acció. Aquestes claus han marcat l’evolució de Tintín al llarg de les seues aventures i també han suposat elements que han condicionat l’èxit o fracàs de les seues adaptacions a la televisió i al cinema. En aquest article se sotmet a l’ anàlisi dita evolució, així com aquest diàleg entre la imatge gràfica i la imatge en moviment que culmina en Las aventuras de Tintín: El secreto del Unicornio, superproducció estatunidenca dirigida per Steven Spielberg que adapta les aventures del reporter belga amb l’animació de captura de moviments (motion capture), una tècnica, els resultats expressius de la qual  entren en conflicte amb els de la línia proposada per Hergé.