L’estrany àlbum familiar del segle XX.

Resum

Partint de la història de l'Àlbum d’Auschwitz (reportatge fotogràfic registrat en la primavera de 1944 en la rampa de Birkenau), aquest article examina les modalitats de la seua reinterpretació en tres obres de cinema i televisió. A mode de contrapunt, la pel·lícula d'Alain Jaubert, Auschwitz, l'àlbum, la memòria (1984), es recolza sobre l'articulació entre l'arxiu i el testimoni per a reflexionar sobre el fora de camp de les fotografies, explorar els indicis i els marges. Harun Farocki, en Bilder der Welt uns Inschrift des Krieges (1988), situa les fotografies de Auschwitz al centre d'una reflexió sobre la travessia del visible i la inestabilitat del sentit, aplicat a la imatge en funció dels horitzons d'espera i els contextos de lectura. Aquestes dues obres s'emplacen front a la sèrie televisiva de la BBC Auschwitz, the nazis and the Final Solution (2005), que barreja escenes reconstituïdes i imatges virtuals, testimonis i documents d'arxiu —entre ells negatius de l'àlbum—, posats al servei d'una nova economia del visible.