Desitjos del cos imaginari. Amor i menarquia en el cine fantàstic

Resum

La misogínia, que tradicionalment ha portat a considerar el cos de la dona objecte irresistible de pecat, va desembocar en una canonització de la puresa de la infància, així com en una erotització d’esta per part dels adults. Este pas de ser innocent a posseïdora de poder descontrolat i pecaminós, culpable, es reflectix en el cine fantàstic a través de nombroses metàfores, predominantment aquelles que impliquen sang i poders sobrenaturals o transformacions físiques en altres éssers. No obstant això, estos monstres producte de la visió misògina del patriarcat (vampiresses, panteres, bruixes, esfinxs, harpies) acaben convertint-se en símbols de rebel·lió que el desafien. El present article ens acompanyarà en un viatge que ens explicarà la simbologia fantàstica quant a la pubertat femenina.