El roín somni de la vida. A propòsit de Der siebente kontinent.

Resum

El text presenta una anàlisi sobre l'estructura general de Der siebente kontinent (Michael Haneke, 1989). Estableix un estudi comparatiu entre aquesta i Landscape Suïcide (James Benning, 1986) atès que la pel·lícula de Haneke deu molt a la producció independent nord-americana. Ambdós films tenen enormes coincidències formals i discursives, es posa en relleu la natura estructuralista, així com també el caràcter minimalista de les trames de cadascuna d’elles. A partir d'aquest punt es resumeix l'organització conjunta del relat hanekià mitjançant els gestos quotidians de la família Shöber amb la finalitat de subratllar la denúncia final: l'autodestrucció familiar és duta a terme amb la mateixa rutina i automatisme que com havien dut les seues pròpies vides. A conseqüència d'açò es qüestiona l'articulació d'un conjunt de símbols i representacions que han sigut establerts com a model de vida i l'encarnació dels quals ben bé podria visualitzar-se a través del American dream. A manera de concentrat s'analitzen succintament els plànols que prologuen el film per a fer-nos una idea d’eixe descens a la bogeria i l'horror. En suma, Haneke s'identifica amb el plantejament de l'heterodox marxista Guy Debord a l'hora de diagnosticar els senyals de decadència que s'estan produint dins de la societat capitalista en la qual estem immersos.