Filmar / ser filmada. El treball actoral segons Icíar Bollaín, cineasta i actriu. «Los actores son grandes guionistas porque se inventan cosas que el guionista tendría que haber escrito»

Resum

Des de la seua doble faceta d'actriu i cineasta, Icíar Bollaín (Madrid, 1967) reflexiona en aquesta entrevista sobre qüestions clau de la interpretació cinematogràfica i de la direcció d'actors, com ho són les estratègies de casting, l'aportació dels actors a la modificació de la pel·lícula durant el seu rodatge, els graus de dependència entre el treball actoral i la resta d'elements de la posada en escena, la relació entre els estils interpretatius i els models narratius o gèneres cinematogràfics o la construcció dels personatges en el cinema documental. La seua experiència amb cineastes amb mètodes tan dispars com els de José Luis Borau i Ken Loach permet una aproximació a dues formes de concebre la direcció d'actors radicalment distintes que podrien resumir-se, a grans trets, com la interpretació al servei de la resta d'elements de la posada en escena, en el cas de Borau, front a la supeditació del rodatge al treball dels actors, en el cas de Loach. Com a cineasta, Bollaín es confessa deutora dels dos, tot i que més pròxima a Loach en la seua forma d'involucrar els intèrprets en el procés de creació de la pel·lícula i de facilitar el seu treball per aconseguir la major frescor i autenticitat possibles.