La imitació, l'excentricitat i la caracterització en la interpretació cinematogràfica.

Resum

Louise Brooks va dir una vegada que, per convertir-se en una estrella, un actor necessita combinar un comportament en aparença natural i una «excentricitat» personal. El present article explora alguns dels problemes d'anàlisi que planteja aquest fenomen. Què és l'excentricitat i com, en certs casos, el natural aconsegueix equilibrar-la? Què ocorre quan una estrella cinematogràfica actua en un film en què ha de caracteritzar les excentricitats d'una altra estrella (Larry Parks com a Al Jolson, Clint Eastwood com a John Huston, Cate Blanchett com a Bob Dylan, Meryl Streep com a Julia Child, etc.)? Com distingir entre la caracterització com a caricatura i la caracterització com a il·lusió dramàtica? Quina és la diferència, si n'existeix alguna, entre caracterització i influència estilística?