Le Mépris i la seua història del cinema: un teixit de citacions

Resum

Aquest assaig suggereix que la primera part de El desprecio (Le Mépris, Jean-Luc Godard, 1963) tracta sobre el cinema, les seues històries i les seues crisis contemporànies. En conjunt, les tres seqüències formen un tríptic en el qual allò vell que tant volia Godard, especialment Hollywood, s’enuncie a través d’allò nou en què ell creia. El menyspreu ve determinat pel context del final del cinema clàssic i el sorgiment de noves formes de narrativa revolucionàries. El fil conductor que uneix aquestes referències indirectes és el món de la cinefília, els anys formatius de Godard com a crític per Cahiers du Cinéma i les pel·lícules i els directors sobre els que han escrit i ha volgut durant els anys cinquanta. Les seqüències del tríptic creen una sèrie de palimpsests, que porten alguna cosa del passat al present, a la vegada que inscriuen el present en el passat. De manera semblant, encara que un poc diferent, més espectral que textual, els actors també tenen un significat en capes dins dels seus rols de ficció presents. Sols ocasionalment, aconseguint la superfície de la pel·lícula, aquesta història s’amaga entre signes, imatges i al·lusions. Com per exemple d’aquest fet, l’assaig analitza els pòsters fora de la sala de projecció que superposen altra capa de temps i significat fora de la ficció, permetent a l’espectador fer un recorregut per la història del cinema. És la interacció d’aquestes diferents capes, simultàniament agrupades i dependents unes de les altres, allò que és contradictori, modernista i, finalment, emotiu en El desprecio.