Número 19
Quadern

¿Qui soc jo? La política de l'actor en l'art d'Anna Magnani.

PDF (Español (España)) PDF (English)
  • Marga Carnicé Mur
Marga Carnicé Mur
Universitat Pompeu Fabra
Biografia
DOI: https://doi.org/10.63700/219

Publicades 2015-01-01

Paraules clau

  • política de l'actor,
  • neorealisme,
  • modernitat,
  • proposta estètica,
  • proposta dramàtica,
  • estil gestual,
  • màscara,
  • límit,
  • artifici,
  • figura,
  • expressió,
  • popolana,
  • proposta figurativa.
    • ...Més
    Menys

Com citar

Carnicé Mur, M. (2015). ¿Qui soc jo? La política de l’actor en l’art d’Anna Magnani. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (19), 43–50. https://doi.org/10.63700/219

Drets d'autor (c) 2015 L'Atalante. Revista d' estudis cinematogràfics

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

Resum

A partir de la seua interpretació a Roma, ciudad abierta (Roma città aperta, Roberto Rossellini, 1945), Anna Magnani (Roma, 1908-1973) s'erigí, per a la historia del cinema, en musa del neorealisme italià. El seu cas planteja un diàleg entre cineastes, de Roberto Rossellini a Federico Fellini, entre els quals s'estableix una monumentalització del seu paradigma interpretatiu. Un paradigma que pretén ser abastat aquí sota les coordenades d'una política de l'actor. Aquest assaig planteja l'observació d'aquesta política a partir de la proposta figurativa de l'actriu, i de com els seus trets principals van generar una estètica i un estil dramàtic i gestual necessaris per a la inscripció del cinema d'una època.

PDF (Español (España)) PDF (English)

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

  1. Agamben, Giorgio (2001). Infanzia e storia. Destruzione dell’esperienza e origine della storia.Turín: Einaudi.
  2. Auerbach, Erik (1998). Figura.Madrid: Minima Trotta.
  3. Aumont, Jacques (1998). El rostro en el cine. Barcelona: Paidós.
  4. Bergala, Alain (ed.) y Rossellini, Roberto (2000). El cine revelado. Barcelona: Paidós.
  5. Bergman, Ingrid y Burguess, Alan (1982). Ingrid Bergman: mi vida.Barcelona: Planeta.
  6. Brunetta, Gian Piero (1996). Identità italiana e identità europea nel cinema italiano dal 1945 al miracolo economico.Turín: Giovanni Agnelli.
  7. Chastel, André (2004). El gesto en el arte.Madrid: Siruela.
  8. Daney, Serge (1996). La rampe.París: Cahiers du Cinéma.
  9. De Giorgi, Elsa (1955). I coetanei, con una lettera di Gaetano Salvemini. Turín: Einaudi.
  10. Diderot, Denis (1769). La paradoja del comediante.Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. http://www.cervantesvirtual.com/obra/la-paradoja-del-comediante--0/
  11. Didi-Huberman, Georges (2009). La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg.Madrid: Abada.
  12. Grau, Jorge (1962). El actor y el cine.Madrid: Rialp.
  13. Hockofler, Matilde (2001). Anna Magnani.Roma: Gremese.
  14. Hovald, Patrice G. (1962). El neorrealismo y sus creadores. Madrid: Rialp.
  15. Moullet, Luc (1993). Politique des acteurs.París: Cahiers du Cinéma.
  16. Morin, Edgar (1972). Las Stars. Servidumbres y mitos. Barcelona: Dopesa.
  17. Naremore, James (1988). Acting in the Cinema.California: University of California Press.
  18. Pasolini, Pier Paolo (2005). Album. Milán: Mondadori.
  19. Pistagnesi, Patrizia (ed.) (1988). Anna Magnani. Milán: Fabbri.
  20. Pudovkin, Vsévolod (1957). El actor de cine y el sistema Stanislavski. Montevideo: Pueblos Unidos.
  21. Quintana, Àngel (1997). El cine italiano, 1942-1961, del neorrealismo a la modernidad.Barcelona: Paidós.
  22. Renoir, Jean (1974). Mi vida y mi cine. Madrid: Akal.
  23. Roncoroni, Stefano (2006). La storia di Roma città aperta.Bolonia: Le Mani/Microart
  24. Tollinchi, Esteban (1997). Las metamorfosis de Roma: Espacios, figuras y símbolos.Puerto Rico: Universidad de Puerto Rico.
  25. Servaido, Gaia (1986). Luchino Visconti.Barcelona: Ultramar.
  26. Williams, Tennessee (2008). Memorias.Barcelona: Bruguera.