Resistències a la maternitat institucional: Najwa Nimri en la ficció serial espanyola
Publicades 2025-07-01
Paraules clau
- Najwa Nimri,
- Actrices,
- Maternidad institucional,
- Imágenes de resistencia,
- Gestualidad no normativa
- Ironía,
- Star studies ...Més
Com citar
Drets d'autor (c) 2025 L'Atalante. Revista d' estudis cinematogràfics

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Resum
L'objectiu principal d'aquest estudi és detectar i analitzar algunes de les imatges de resistència a la maternitat institucional que els personatges criminals de Najwa Nimri generen en els papers de mares violentes de les sèries espanyoles Vis a Vis, La Casa de Papel i Sagrada Família. Tot i que Nimri aconsegueix «trencar» amb l'arquetip de la mare tradicional, parteix, però, dels atributs de la «bona mare», transmutant alguns dels seus valors i revelant el caràcter violent de la maternitat institucional. Des dels Star Studies, les aportacions filosòfiques sobre la noció de resistència —de Michel Foucault a Andrea Soto Calderón— i els discursos feministes d'Adrienne Rich o Hélène Cixous, estudiarem els moments en què Nimri es posiciona en els espais liminars entre la bona i la mala mare, entre la tradició i la projecció d’una maternitat no normativa. És en aquests espais de resistència que l’actriu exacerba un dels «seus signes d’interpretació»: el matís irònic que, corporalment i/o oralment, insereix en les seves ficcions audiovisuals. Aquesta impostació interpretativa subratlla l’actitud de resistència dels personatges de l’actriu, revelant la possibilitat d’una subjectivitat femenina capaç de projectar «noves» imatges de maternitat.
Descàrregues
Referències
- Aguilar Barriga, N. (2020). Una aproximación teórica a las olas del feminismo: la cuarta ola. FEMERIS. Revista multidisciplinar de estudios de género, 5(2), 121-146. https://doi.org/10.20318/femeris.2020.5387
- Aldaz, C. (2020, 9 May). Najwa Nimri, la mujer que podría acabar con el Profesor. El Mundo. Retrieved from https://www.elmundo.es/yodona/lifestyle/2020/05/09/5ea6a98c21efa0597b8b45e1.html
- Arnold, S. (2013). Maternal Horror Film: Melodrama and Motherhood. London: Palgrave Macmillan.
- Aumont, J., Marie, M. (1990). Análisis del film. Barcelona: Paidós.
- Badinter, E. (1981). ¿Existe el amor maternal? Historia del amor maternal. Siglos XVII al XX. Barcelona: Paidós-Pomaire.
- Bianchi, M. (2024, 11 August). Najwa Nimri: “Lo peor que pueden decir de mí es que soy supermaja.” El País. Retrieved from https://elpais.com/eps/2024-08-11/najwa-nimri-lo-peor-que-pueden-decir-de-mi-es-que-soy-supermaja.html
- Booth, W. C. (1974). A Rhetoric of Irony. Chicago: The University of Chicago Press.
- Bruzos Moro, A. (2009). La polifonía. In L. Ruiz Gurillo & X. A. Padilla García (eds.), Dime cómo ironizas y te diré quién eres: Una aproximación pragmática a la ironía (pp. 45-64). Frankfurt am Main: Peter Lang.
- Céspedes, R. (2018, 12 November). Najwa Nimri: “La gente más payasa en la vida real somos los que más drama hacemos.” Vis-À-Vis. Retrieved from https://revistavisavis.com/najwa-nimri-la-gente-mas-payasa-en-la-vida-real-somos-los-que-mas-drama-hacemos/
- Cixous, H. (1995). La risa de la Medusa. Barcelona: Anthropos.
- Corbalán, A. (2023). The Professor is In: A Critical Approach to Money Heist’s Sexism. In J. González del Pozo & X. Pereira Boán (eds.), Netflix’ Spain: Critical Perspectives (pp. 192-209). London: Routledge.
- Crespi i Asensio, E. (2022). Sortir de mare. Gestar, parir, criar des del feminisme i la diversitat. Barcelona: Rosa dels Vents.
- Davies, A. (2009). Daniel Calparsoro. Manchester: Manchester University Press.
- De Lauretis, T. (1987). Technologies of Gender: Essays on Theory, Film and Fiction. Bloomington: Indiana University Press.
- De Lauretis, T. (1993). Sujetos excéntricos: la teoría feminista y la conciencia histórica. In M. C. Cangiamo & L. DuBois (comps.), De mujer a género. Teoría, interpretación y práctica feministas en las ciencias sociales (pp. 73-113). Buenos Aires: Centro Editor de América Latina.
- De Lauretis, T. (2000). Diferencias: etapas de un camino a través del feminismo. Madrid: Horas y horas.
- Deleuze, G.(2006). Two Regimes of Madness: Texts and Interviews 1975-1995. Los Angeles: Semiotext(e).
- Diéguez, A. (2016, 7 June). Najwa Nimri: “Mi familia es la única cristiana de Jordania.” El Mundo. Retrieved from https://www.elmundo.es/loc/2016/06/07/5755a8f4468aeb1e438b4634.html
- Diéguez, A. (2019, 20 February). Najwa Nimri: “Nunca he ido a terapia, pero, sinceramente, creo que la necesito.” El Mundo. Retrieved from https://www.elmundo.es/loc/famosos/2019/02/20/5c6c4f0721efa08e1a8b45bb.html
- Donath, O. (2016). Madres arrepentidas. Barcelona: Reservoir Books.
- Douglas, S., Michaels, M. W. (2004). The Mommy Myth: The Idealization of Motherhood and How It Has Undermined Women. New York: Free Press.
- Ducrot, O. (1986). El decir y lo dicho: polifonía de la enunciación. Barcelona: Paidós.
- Ducrot, O. (1990). Polifonía y argumentación. Cali: Universidad del Valle.
- Dyer, R. (2001). Las estrellas cinematográficas. Barcelona: Paidós.
- Feasey, R. (2017). Good, Bad or Just Good Enough: Representations of Motherhood and the Maternal Role on the Small Screen. Studies in the Maternal, 9(1), 1-31. https://doi.org/10.16995/sim.234
- Foucault, M. (2007). Historia de la sexualidad 1. La voluntad de saber. Mexico City: Siglo XXI.
- Frye, N. (1991). Anatomía de la crítica. Caracas: Monte Avila.
- García, C. (2015, 3 May). Najwa Nimri: “Mi personaje es moralmente inaceptable.” La Razón. Retrieved from https://www.larazon.es/sociedad/comunicacion/najwa-nimri-mi-personaje-es-moralmente-inaceptable-MX9617934/
- Hansen, M. (1986). Pleasure, Ambivalence, Identification: Valentino and Female Spectatorship. Cinema Journal, 25(4), 6-32. https://doi.org/10.2307/1225080
- Herrero Curiel, E. (2021). Maternidad en tiempos de Instagram. In P. Carrera & C. Ciller (eds.), Maternidades. Políticas de la representación (pp. 153-173). Madrid: Cátedra.
- Hutcheon, L. (1992). The Complex Functions of Irony. Revista Canadiense de Estudios Hispánicos, 16(2), 219-234. Retrieved from https://www.jstor.org/stable/27762900
- Hutcheon, L. (2005). Irony’s Edge. The Theory and Politics of Irony. London: Routledge.
- Iribarne González, M. D. L. M. (2010). Discursos sobre la maternidad científica. Una perspectiva crítica. Investigaciones feministas, 1, 193-212. Retrieved from https://revistas.ucm.es/index.php/INFE/article/view/INFE1010110193A
- Jankelevitch, V. (1982). La ironía. Barcelona: Taurus.
- Jung, C. G. (1994). Arquetipos e inconsciente colectivo. Barcelona: Paidós.
- Kaplan, E. A. (1998). Las mujeres y el cine. A ambos lados de la cámara. Madrid: Cátedra.
- Kreuz, R. (2020). Irony and sarcasm. Cambridge: The MIT Press.
- Lacalle, C. (2021). Maternidades imposibles en el thriller Néboa (2020). In P. Carrera & C. Ciller (eds.), Maternidades. Políticas de la representación (pp. 45-64). Madrid: Cátedra.
- Lagerwey, J. (2017). Postfeminist Celebrity and Motherhood. New York: Routledge.
- McGee, M. (2005). Self-Help, Inc.: Makeover Culture in American Life. Oxford: Oxford University Press.
- Nacache, J. (2003). L’acteur de cinéma. Paris: Nathan.
- Najwa Nimri pierde los nervios y agrede a un periodista tras la gala de los premios Goya (2021, 8 de marzo). El Español. Retrieved from https://www.elespanol.com/corazon/famosos/20210308/najwa-nimri-pierde-nervios-periodista-premios-goya/564444639_0.html
- Naremore, J. (1990). Acting in the Cinema. Berkeley: University of California Press.
- Natale, A. L. (2020). Non solo madri. La maternità nella fiction televisiva. In M. Buonanno & F. Faccioli (eds.), Genere e Media: Non Solo immagini. Soggetti, Politiche, Rappresentazioni (pp. 177-198). Milan: Franco Angeli.
- Netflix España [@netflixes] (2024, 9 de julio). De la cárcel se sale, que se lo pregunten a Zulema. #Respira [Video] TikTok. Retrieved from https://www.tiktok.com/@netflixes/video/7411592446313778464
- Palomar Verea, C. (2004). “Malas madres”: la construcción social de la maternidad. Debate Feminista, 30, 12-34. Retrieved from https://debatefeminista.cieg.unam.mx/index.php/debate_feminista/article/view/1046
- Pérez, L. (2024). Najwa Nimri. La mujer del futuro. Fotogramas, 77(2171), 46-49.
- Rancière, J. (2006). Política, policía, democracia. Santiago: LOM Ediciones.
- Revista ¡Hola! [@revista_hola] (2022, 19 de diciembre). Najwa Nimri nos habla sobre la segunda temporada de Sagrada familia y sobre cómo se prepara los personajes. #sagradafamilianetflix #netflix [Video] TikTok. Retrieved from https://www.tiktok.com/@revista_hola/video/7177842035125144838?q=netflix%20sagrada%20familia&t=1683800551247
- Reyes, J. (2022, 4 de noviembre). Najwa Nimri: “Me suelo quedar con las taras de los personajes,
- aunque se me van los superpoderes.” La Razón. Retrieved from https://www.larazon.es/lifestyle/20221104/sphpun756nhwdi4n7no57d2gaa.html
- Rich, A. (1977). Of Woman Born: Motherhood as Experience and Institution. New York: Bantam.
- Schoentjes, P. (2001). Poètique de l’ironie. Paris: Editions du Seuil.
- Silvestre, J. (2022, 25 de febrero). Najwa Nimri: “Sagrada Familia es un experimento maravilloso” [video file]. Fotogramas. Retrieved from https://www.fotogramas.es/series-tv-noticias/a39218623/najwa-nimri-sagrada-familia-serie-netflix-entrevista/
- Soto Calderón, A. (2023). Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
- Tubert, S. (1996). Figuras de la madre. New York: Cátedra.
- Vivas, E. (2019). Mama desobedient: una mirada feminista a la maternitat. Barcelona: Ara Llibres.
- Walters, S. D., Harrison, L. (2014). Not Ready to Make Nice: Aberrant mothers in contemporary culture. Feminist Media Studies, 14(1), 38-55. https://doi.org/10.1080/14680777.2012.742919
- Wojcik, P. R. (2004) (ed.), Movie Acting. The Film Reader. New York/London: Routledge.
