Resum
El cos femení, i en especial els canvis que experimenta durant la pubertat i tot el que està relacionat amb la sexualitat, sempre han sigut un tema tabú en el cine, que havia d'evitar-se a tota costa. No obstant això, al voltant dels anys setanta comença a sorgir un moviment que reivindica, ja siga de manera metafòrica o explícita, tots estos aspectes i el dret a mostrar-los. Així, trobem pel·lícules com Carrie (Brian de Palma, 1976) i L'exorcista (The Exorcist, William Friedkin, 1973) que actuen com a exemples de transgressió, ja que hi apareixen elements molt explícits. En el present article, prenent com a base l'ús de la metàfora en el film En companyia de llops (The Company of Wolves, Neil Jordan, 1984) i al·ludint a molts altres, s'analitzarà la ruptura del silenci cinematogràfic sobre la pubertat femenina.
