Els cercles de Medem.

Resum

El present article pretén reflexionar sobre la presència constant de les estructures circulars al cinema de Julio Medem i analitzar la seua insistent utilització per part del cineasta basc. Per tal fi, s'han escollit els cinc primers llargmetratges que componen la seua trajectòria cinematogràfica: Vacas (1992), La ardilla roja (1993), Tierra (1995), Los amantes del Círculo Polar (1999) i Lucía y el sexo (2002). L'anàlisi narrativa ha sigut la metodologia emprada per a aconseguir l'objectiu plantejat. Des d'aquest enfocament s'han observat les disposicions organitzatives dels textos fílmics exposats, classificant les circumferències de Medem en dos vessants: el cercle estructural i el cercle compositiu. Posteriorment, la reflexió es centra en el concepte de circularitat, aspecte que ens ha permès disgregar el text artístic des de les pulsions de l'essència humana. Com a conseqüència d'açò, hem introduït una altra tipologia de cercle, que hem donat en anomenar psicoemocional.