Tot ha estat un somni: l'origen d’Inception i la construcció del mind-game film definitiu.

Resum

En 2010, la pel·lícula Inception, de Christopher Nolan, es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera de l'any a nivell mundial i tot un fenomen que va encendre intensos debats entre el públic i la crítica al voltant de l'originalitat i complexitat dels seus plantejaments. La cinta de Nolan, que narrava el colp perfecte d'un sofisticat grup de lladres que actuen dins dels somnis —infiltrant així una trama de heist film dins d’un context oníric i mental—, es convertia en l'expressió última i la perfecta il·lustració de la terminologia mind-game film, encunyada per Thomas Elsaesser, les bases de la qual eren posades a prova en una trama que transcorria en diferents nivells mentals. El propòsit d'aquest article és desentranyar en quina manera el film de Nolan s'ajusta o obliga a revisar les tesis defeses per Elsaesser, i al mateix temps escometre les fonts de les quals beu un projecte amb una genealogia que ens porta al Paprika de Yasutaka Tsutsui i la seua adaptació cinematogràfica de la mà de Satoshi Kon, o a les narratives laberíntiques i dislocades de Jorge Luis Borges.