Resum
Sagues multimilionàries basades en atraccions de parc temàtic, adaptacions i readaptacions ad infinitum de novel·les pseudoinfantils d'aventures, màgia i fantasia, pel·lícules basades en còmics, novel·les gràfiques, videojocs, vells mites del cinema rescatats, preqüeles, seqüeles, trilogies, remakes ... Avui dia tot això plena gairebé completament les sales de cinema a nivell planetari. Hi ha una crisi d'idees en el cinema mainstream contemporani? S'està, d'alguna manera, comprant l'èxit contra reemborsament? ¿Assistim a la mort del relat darrere de l'espectacularitat de l'artefacte com en el cinema dels orígens? O, en última instància, ha mort el cinema? Són moltes les veus que des de fa alguns anys, i coincidint precisament amb el seu recent centenari, han reflexionat sobre aquest fet intentant donar resposta a aquestes qüestions. Si bé és evident una mutació tant a nivell discursiu com espectactorial, i aspectes com la digitalització o la influència de les noves tecnologies han aparegut amb assiduïtat, no s'ha estudiat tant en profunditat la hibridació i imbricació que en l'actualitat el cinema experimenta amb altres discursos com la televisió o la publicitat. En aquest sentit, les sèries de televisió dramàtiques nord-americanes del nou mil·lenni recullen molts dels seus aspectes formals i narratius, subvertint alguns d'ells, i retroalimentant-lo novament, en un escenari que es converteix en un atractiu i suggerent objecte d'estudi.
