La casa maleïda i l'escena primària.

Resum

El tema de la casa maleïda, com a lloc de l'horror que amaga terribles secrets i on es perpetren sagnants assassinats i es desenvolupen fenòmens paranormals, és un tòpic tan estés en el fantàstic que s'ha convertit en un subgènere del cinema de terror; que alhora es relaciona amb l'alteritat femenina. El fet que la casa s'erigeixi com a símbol del cos de la dona es recull en els textos de Freud, Bachelard o en els del filòsof Peter Sloterdijk, ja que el ventre matern és el primer refugi abans de ser llançats al món. La construcció es converteix així en l'espai privilegiat on es desenvolupa el drama de la diferència sexual, locus de l'escena primària, ja sigui a través de perilloses entrades d'accés a metafòrics paisatges intrauterins o per mitjà de la representació simbòlica d'estranys parts. Les pel·lícules sobre la casa maleïda abunden en descripcions anatòmiques dels edificis, veritables espais metafísics on els elements antropomòrfics i orgànics -com la sang que nega els passadissos o degota de les esquerdes dibuixades en les parets- contribueixen a construir la prosopopeia. Tenint en compte la gran producció existent, hem seleccionat exemples fílmics paradigmàtics del tema que ens ocupa, seguint un recorregut històric-temàtic, des de la dècada dels vint fins a l'actualitat, i tractant de qüestions com la relació entre casa i tomba, la mare morta i els fantasmes femenins, les morades de terribles deesses mitològiques, l'hotel maleït, els renaixements de la Nova Carn i el fantàstic oriental.