Número 9
Punts de Fuga

La casa maleïda i l'escena primària.

Montserrat Hormigos Vaquero
Universitat de València
Biografia

Publicades 2010-01-01

Paraules clau

  • gènere fantàstic,
  • casa maleïda,
  • escena primària,
  • parts simbòlics,
  • recorreguts intrauterins

Resum

El tema de la casa maleïda, com a lloc de l'horror que amaga terribles secrets i on es perpetren sagnants assassinats i es desenvolupen fenòmens paranormals, és un tòpic tan estés en el fantàstic que s'ha convertit en un subgènere del cinema de terror; que alhora es relaciona amb l'alteritat femenina. El fet que la casa s'erigeixi com a símbol del cos de la dona es recull en els textos de Freud, Bachelard o en els del filòsof Peter Sloterdijk, ja que el ventre matern és el primer refugi abans de ser llançats al món. La construcció es converteix així en l'espai privilegiat on es desenvolupa el drama de la diferència sexual, locus de l'escena primària, ja sigui a través de perilloses entrades d'accés a metafòrics paisatges intrauterins o per mitjà de la representació simbòlica d'estranys parts. Les pel·lícules sobre la casa maleïda abunden en descripcions anatòmiques dels edificis, veritables espais metafísics on els elements antropomòrfics i orgànics -com la sang que nega els passadissos o degota de les esquerdes dibuixades en les parets- contribueixen a construir la prosopopeia. Tenint en compte la gran producció existent, hem seleccionat exemples fílmics paradigmàtics del tema que ens ocupa, seguint un recorregut històric-temàtic, des de la dècada dels vint fins a l'actualitat, i tractant de qüestions com la relació entre casa i tomba, la mare morta i els fantasmes femenins, les morades de terribles deesses mitològiques, l'hotel maleït, els renaixements de la Nova Carn i el fantàstic oriental.

Referències

ACKROYD, Peter. 2009. Poe. Una vida truncada. Edhasa. Barcelona.

BACHELARD, Gaston. 1998. La poética del espacio. Fondo de Cultura Económica. México.

BONAPARTE, Marie. 1990. “Selections from life and works of Edgar Allan Poe: a psycho-analytic interpretation”. En: MULLER, John et al. 1990. The purloined Poe. Lacan, Derrida, and psychoanalytic reading. The Johns Hopkins University Press. Baltimore.

CAMPBELL, Joseph. 1996. Las máscaras de Dios. Mitología primitiva. Alianza. Madrid.

CREED, Barbara. 1995. “Horror and the carnivalesque. The bodymonstruos”. En: DEVEREUX, Leslie et al. 1995. Fields of vision. University of California Press.

CLOVER, Carol. J. 1992. Men, women and chain saws. Gender in the modern horror film. British Film Institute. London.

FREUD, Sigmund. 1971. Introducción al Psicoanálisis. Alianza. Madrid.

HORMIGOS, Montserrat. 2003. Guía para ver y analizar La semilla del diablo (Roman Polanski, 1968). Nau Llibres/Octaedro. Valencia/Barcelona.

— 2009. “Flores curiosas de la cripta fílmica de Poe”. En: NAVARRO, Antonio J. (ed.) 2009. Las sombras del horror. Edgar Allan Poe en el cine. Valdemar. Madrid.

JAMES, Henry. Otra vuelta de tuerca. Anaya. Madrid.

POE, Edgar A. 1995. Cuentos (2 Vols.). Alianza. Madrid.

RAY, Jean. 1990. Malpertuis. Valdemar. Madrid.

SLOTERDIKJ, Peter. 2003. Esferas I. Siruela. Madrid.

ZUMALDE, Imanol. 2002. Los placeres de la vista. Mirar, escuchar, pensar. Instituto de la Cinematografía Ricardo Muñoz Suay. Valencia.