Resum
L'article aborda el tractament dels personatges i el plantejament formal en dues pel·lícules documentals espanyoles recents: La osa mayor menos dos (David Reznak, 2006) i Una cierta verdad (Abel García Roure, 2008). Ambdues comparteixen tema: el tractament que reben els malalts mentals en els hospitals psiquiàtrics. Les estratègies d'aproximació i construcció dels personatges, així com el tractament formal de tot el film tenen punts coincidents: llarg període de convivència amb els actors socials, ús del plànol tancat; però també diferències significatives: format, aparició d'insertaments no diegètics, ús de l'entrevista directa, que corresponen a gèneres documentals diferents. A més, a l'article suggereix les possibles influències d'aquest tipus de cinema del real en algunes pel·lícules de ficció contemporànies a Espanya.
