«Daisy, dóna’m la mà, estic boig per tu».

Resum

Les pantalles han colonitzat el món en el qual vivim. Unes pantalles que s'han multiplicat en una doble direcció: al mateix temps que han crescut, fent-se més grans, més amples i més profundes, també s'han fet més petites i mòbils. I en aquesta transformació han canviat, a més, la relació que s'estableix entre l'ull i la superfície, incloent un nou element en l'equació: el tàctil. S'inaugura així una nova forma de relacionar-se amb l'interfície que dóna pas a una informació sense límits, en la qual enquadrar és un simple exercici de dits. La relació de l'home amb la màquina ha sigut una inspiració contínua en la història del cinema, per això, aquest article es planteja una anàlisi de l'evolució de la concepció de les pantalles en sis obres cimeres de la ciència-ficció. Començant per la que es pot considerar l'obra inaugural del gènere 2001: A Space Odyssey, (Stanley Kubrick, 1968), passant per la mítica Blade Runner (Ridley Scott, 1982), The Matrix (Andy i Larry Wachowski, 1998) i Minority Report (Steven Spielberg, 2002). Finalment, tanquem l'anàlisi amb Avatar (James Cameron, 2009) i Inception (Christopher Nolan, 2010) on, certament, la pantalla desapareix per a imbuir en la seua tridimensionalitat estereoscòpica a l'espectador, cercant, precisament, la seua invisibilitat.